Quina petita pàtria / encercla el cementiri! / Aquesta mar, Sinera, / turons de pins i vinya, / pols de rials. No estimo / res més, excepte l'ombra / viatgera d'un núvol. / El lent record dels dies / que són passats per sempre. [Salvador Espriu Castelló, 1946 (1981), I, 169]